[CAT ESP]
La recerca sobre música i gènere compta ja amb una llarga tradició acadèmica, renovada en les últimes tres dècades amb els recents corrents de la teoria feminista. Els plantejaments pioners es basaven a escriure “històries contributives” que buscaven visibilizar la música feta per dones que havia desaparegut de sales de concerts i arxius. Paral·lelament les etnomusicòlogues analitzaven les relacions entre gènere i poder en les pràctiques musicals d’arreu. Actualment els estudis sobre música i gènere, especialment en la música popular urbana, han fet seus els plantejaments de la teoria queer, del ciber- i del trans-feminisme, entre d’altres.
Més enllà de les recerques centrades en les relacions entre música i gènere, les pràctiques musicals estan sempre condicionades per elles. S’expliciti o no, els rols, les relacions i la dimensió sonora del gènere estan sempre presents. Prendre’n consciència condiciona necessàriament el nostre treball. Ignorar-ho també. Les pràctiques musicals no només ens informen sobre com es viuen les relacions humanes en termes de gènere i de com aquestes configuren la nostra subjectivitat. Els judicis de valor i les interpretacions que expressem sobre músiques, veus i balls, ens diuen tant o més sobre els prejudicis de la nostra mirada que sobre la pròpia pràctica.
Observar la música des d’una perspectiva feminista fa paleses també les tensions entre els mecanismes de poder que generen les dinàmiques acadèmiques i les lògiques de l’activisme social. Per això aquesta xerrada vol obrir un espai de debat entorn a alguns casos recents que ens confronten obertament amb aquestes tensions, convidant a teixir una reflexió conjunta sobre ells i proposant algunes estratègies per abordar-los.
[CAT ESP]
Escuchar voces, tejer redes: apuntes sobre feminismo y música popular
La investigación sobre música y género cuenta ya con una larga tradición académica, renovada en las últimas tres décadas con las recientes corrientes de la teoría feminista. Los planteamientos pioneros se basaban en escribir historias contributivas que buscaban visibilizar la música hecha por mujeres, prácticamente desaparecida de salas de conciertos y archivos. Paralelamente las etnomusicólogas escudriñaban las relaciones entre género y poder en las prácticas musicales. Actualmente los estudios sobre música y género, especialmente en la música popular urbana, han hecho suyos los planteamientos de la teoría queer, del ciber- y del trans-feminismo, entre otros.
Más allá de las investigaciones centradas en las relaciones entre música y género, las prácticas musicales están siempre condicionadas por ellas. Se explicite o no, los roles, las relaciones y la dimensión sonora del género están siempre presentes. Tomar conciencia de ello condiciona necesariamente nuestro trabajo. Ignorarlo también. Las prácticas musicales no sólo nos informan sobre cómo se viven las relaciones humanas en términos de género y de cómo éstas configuran nuestra subjetividad. Los juicios de valor y las interpretaciones que expresamos sobre músicas, voces y bailes, nos dicen tanto o más sobre los prejuicios de nuestra mirada que sobre la propia práctica.
Observar la música desde una perspectiva feminista hace patentes además las tensiones entre los mecanismos de poder que generan las dinámicas académicas y las lógicas del activismo social. Por ello esta charla pondrá sobre la mesa algunos casos que nos confrontan abiertamente con esas tensiones, invitando a tejer una reflexión conjunta sobre ellas y proponiendo algunas estrategias para abordarlas.