“Relacions entre música i narrativa a les pel·lícules de Batman”

 Santos Martínez

30 SET/SEP 2021    –   19H-21H (CEST)

Institut d’Estudis Catalans-SALA POR CONFIRMAR

Santos Martínez és professor d’anàlisi i producció musical al Grau de Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i al Grau en Mitjans Audiovisuals del TecnoCampus Mataró-Maresme (Universitat Pompeu Fabra). Doctorand en Musicologia, analitza les relacions que s’estableixen entre música i narrativa a les pel·lícules de Batman. Compagina l’activitat docent i investigadora amb la composició i la producció musical, especialment per a cinema, arts escèniques i instal·lacions artístiques. Premi Barcelona de Cinema a la millor música original per Joves (2006) i Premi Gaudí a la millor música original per Trash (2010). Mi gran obra – un dels espectacles pels quals ha fet música – ha rebut premis a diversos festivals internacionals de teatre i s’ha mostrat a la Biennal de Venècia i a la Tate Modern de Londres. El practicante – últim film en què ha treballat – ha estat una de les pel·lícules més vistes de Netflix a tot el món l’any 2020, ocupant un lloc en el Top 10 de 70 països.

Resum

En aquesta sessió es presenta l’estat actual d’una investigació encara en curs que té com a objectiu fer una anàlisi comparativa de la música de les pel·lícules de Batman des d’una perspectiva narratològica. Batman va ser creat per Bob Kane i Bill Finger l’any 1939, fent el salt a la gran pantalla el 1943. Des d’aleshores el personatge ha patit múltiples transformacions, tant al còmic com als mitjans audiovisuals, oscil·lant entre estètiques contraposades i presentant-se a través d’estratègies narratives diverses. Les diferents adaptacions cinematogràfiques de Batman han contingut un percentatge molt elevat de música, signada per compositors de prestigi com Nelson Riddle, Danny Elfman, Elliot Goldenthal, Hans Zimmer i James Newton Howard. Durant les darreres dues dècades s’han publicat diversos llibres i articles acadèmics on s’analitza la música de les pel·lícules de Batman, destacant les aportacions de Janet K. Halfyard (2004, 2013) i Vasco Hexel (2016). La present investigació parteix de la lectura crítica d’aquestes propostes, que han estat contrastades amb els principals models d’anàlisi de la narrativa fílmica i amb les propostes més destacades d’anàlisi de la música cinematogràfica. Es pretén esbrinar quines relacions s’estableixen entre les diferents estratègies de composició musical i les diverses transformacions que s’han produït en el relat cinematogràfic de Batman, principalment entre els anys 1966 i 2012.